strambalât stram|ba|lât [CO]
-
adi.
strani, fûr dal normâl, soredut in sens curiôs o negatîf:
e àn crodût aes cjacaris plui dissavidis dai galupins, aes promessis plui strambaladis de propagande (Redazion Patrie dal Friûl, Ce che vuelin dî i numars);
e à un fregul di alterie [arteriosclerosi], chel strambalât di mâl che al ven dispès ai vecjuts e ju fâs çavariâ, ce pôc, ce tant (Alberto Picotti, La none bis)
Sin. strani , stramp
Cfr. mat , mataran , matucel