spietâsi  spie|tâ|si  [FO]

  1. v.pron.tr. fâ une prevision o suposizioni displaseve di scugnî paiâ un dusinte francs di plui di chel che si spietave (Carlo Sgorlon, Prime di sere); l'obelisc ur someà plui bas di ce che si spietavin visantsi des fotografiis (Agnul di Spere, Te grande place); l'assessôr al à ditis peraulis claris e sutis, ce che mi spietavi che al disès (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. augurâsi , previodi , sperâ1 , spietâ , imagjinâ , imagjinâsi
  2. v.pron.intr. jessi in spiete un di chel altrisintîsi e dâsi un apuntament di li a pouc, spietâsi a chê ore di simpri (Stiefin Morat, Kebar krossè); doi spôs che a san spietâsi, che a san tolerâsi, che a san spietâ il moment che al torni il seren, a salvin la lôr vite matrimoniâl (Francesc Placerean, Tal matrimoni l'amôr al devente virtût e sacrament dal amôr di Diu par nô)
Polirematichis e espressions idiomatichis