spietâsi
spie|tâ|si
[FO]
-
v.pron.tr.
fâ une prevision o suposizion:
i displaseve di scugnî paiâ un dusinte francs di plui di chel che si spietave (Carlo Sgorlon, Prime di sere);
l'obelisc ur someà plui bas di ce che si spietavin visantsi des fotografiis (Agnul di Spere, Te grande place);
l'assessôr al à ditis peraulis claris e sutis, ce che mi spietavi che al disès (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
Sin. augurâsi
, previodi
, sperâ1
, spietâ
, imagjinâ
, imagjinâsi
-
v.pron.intr.
jessi in spiete un di chel altri:
sintîsi e dâsi un apuntament di li a pouc, spietâsi a chê ore di simpri (Stiefin Morat, Kebar krossè);
doi spôs che a san spietâsi, che a san tolerâsi, che a san spietâ il moment che al torni il seren, a salvin la lôr vite matrimoniâl (Francesc Placerean, Tal matrimoni l'amôr al devente virtût e sacrament dal amôr di Diu par nô)
Polirematichis e espressions idiomatichis