rogant1  /-ànt/  ro|gant  [CO]

  1. adi., s.m. che, cui che al à ande presuntuose e prepotente, di superioritâtmi vignive di vaî, mi cresseve dentri une rabie discognossude, foreste, tant che o ves patît un tuart, che mi fos stât robât un toc di anime. Barbe Doro al jere trist, rogant (Giuliana Pellegrini, Furmiis)
    Sin. supierp , supierbeôs , bulo , prepotent , presuntuôs , mafiôs , sussiegât , smafar
    Var. arogant