picjandul
/-à-/
pi|cjan|dul
[BF]
-
s.m.
toc di len, di metal, di plastiche e v.i. sacomât par picjâ vistîts o ancje dome rimpin o ponte par picjâ cualsisei robe:
al claut a fâ picjandul / par la cjamesa linda (Renato Appi, Cjamera mê!)
Sin. picjadôr
Cfr. picjetabârs
, picjot
-
s.m.
(scherç., spres.)
morôs, amant, om che al fâs di compagn sentimentâl:
dutis lis massariis e vuelin lâ a spas cul lôr picjandul (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)
Sin. servent
, amant
, morôs
, madôr