picjot
/-òt/
pi|cjot
[CO]
-
s.m.
element li che si pues picjâ alc, soredut un vistît:
sui picjots dal coredôr lis mantelinis di soldât de vuere dal cuindis, a nasavin di stiç e di polente (Alan Brusini, Il sium di Rico);
sul picjot in coridôr a jerin i capots des frutis (Jolanda Mazzon, Fûr di timp)
Sin. picjadôr
, picjandul
-
s.m.
piçul imprest a suste par strenzi, soredut pe robe metude a suiâ:
doi mil picjots par meti a suiâ (Bete di Spere, Bestiari da lis fiestis di paîs)
Sin. cjapin
-
s.m.
[TS]
tess.
curdele o cjadenute pontade te spale çampe des filadoris, che e ten sù la rocje
Sin. famei
, picjerocje