picjetabârs pi|cje|ta|bârs [CO]
- s.m. furniment de cjase che al sta in pîts o che si picje tal mûr, par picjâi intor gabans o vistîts che si doprin fûr di cjase: te grant presse di lâ a riverî el gnûf Podestât al à fin dismenteade sul picjetabârs la canute gnove (Arturo Feruglio, El lunis di Titute Lalele)