lupiament  /-ènt/  lu|pi|a|ment  [BF]

  1. s.m. emission o riflès di lûs, soredut di lûs che e cambie o che e je improvise, ancje ripetudea jevât, cuntun lupiament di boras, si impiavin i stralûs da l'aurora (Ermidio Picco, La albe di Primevere); la lûs e il lupiament des vistis, des aureulis e dai fonts dai cîi tes iconis e tes absidis a cjapin sù la bielece divine vitâl (Adrian Cescje, Viaç aes origjins dal Logos)
    Sin. barlum , lamp1 , sflandôr , stralûs , tarlup , tarlupade , lampade1 , slusicament , sflandorament , cimiament , tarlupament