interiôr
in|te|ri|ôr
[AF]
-
adi.
dal didentri:
cuant che vegnin dei cjars cjariâts di fen, stran o similis cjossis o pûr un careton cuviart, la vuardia esteriôr aviserà la vuardia interiôr (Antoni Brumat, Compendi di ducj i contegnos pal soldât comun tant in guarnigjon, come in cjamp devant il nemì, cul zurament e i articui di vuera);
la «regjon» e à i siei confins segnâts de comunance etniche e culturâl, e no po vê gole di fâ vueris par tirâ dentri altre int; e je voltade par didentri, strument di svilup interiôr e pacjific (Josef Marchet, Europe regjonaliste)
Sin. dentri
, didentri
, interni
-
adi.
de psicologjie o de spiritualitât de persone:
di indulà ur vignivie chê serenitât dentri vie che ur leieve intai voi, chê gjonde interiôr che plui che fâju someâ a fantasimis ju faseve parê agnui? (Franca Mainardis, Grivôr);
ma al reste simpri il desert interiôr, là che la anime si inflapìs e e pendole come une plante cence aghe (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
Cfr. intim
, spirituâl
, psicologjic
-
s.m.
part che e je dentri:
tal interiôr dal locâl a jerin pocjis personis (Sergio Cecotti, Il President)
Sin. dentri
, didentri
, interni
-
[CO, TS]
becj., gastr.
complès des vissaris, dai orghins dal pet e de panze di une bestie:
e si vadin rustint al sagri altâr / ju interiôrs sul spêt (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili)
-
(scherç.)
ancje complès des vissaris di cdn:
un fûc divoratôr da fin ae gjonde, / de Sdenteade intache i interiôrs, / svole fin ai cerviei e ju circonde, / po tonant ju sparnice in mil vapôrs (Toni Broili, I trucs furlans 1847)