ingordisie  /-dì-/  in|gor|di|si|e  [CO]

  1. s.f. il jessi ingort, il volê mangjâ cun bramee jere maraveade de mê ingordisie tal mangjâ (Pierluigi Visintin, Friûl e furlans te Histoire de ma vie di Giacomo Casanova)
    Sin. gole
    Cfr. fam
  2. s.f. il volê vê, cjapâ, possedê cun bramea varessin slungjadis lis lôr mans plenis di ingordisie, seneosis di dut, parsore lis nestris aghis, i prâts, i boscs, e nus varessin robât chel che nus partignive (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
    Sin. brame , voie , gole , desideri , fam , sêt