inçussîsi  in|çu|ssî|si  [CO]

  1. v.pron.intr. pierdi lis capacitâts mentâls o la sveltece tal fâ, tal reagjî, soredut par vie de lûs, de sium, dal alcul e v.i.si inçussive che al someave che e durmìs (Maria Forte, Cjase di Dalban); tal cjalt dal Istât cu lis cialis che a seghetavin i pins e il cjan, distirât ta la ombrene si inçussive (Alan Brusini, Come tai romançs); o sin lâts inçussintsi e al è un miracul che i Furlans a si sedin salvâts dal pericul di deventâ Venits (Francesc Placerean, La nestre storie)
    Sin. instupidîsi , sturnîsi , inçucjâsi , inçuchîsi , imbambinîsi , incocalîsi , imbarlumîsi , indurmidîsi
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl