inçussîsi
in|çu|ssî|si
[CO]
-
v.pron.intr.
pierdi lis capacitâts mentâls o la sveltece tal fâ, tal reagjî, soredut par vie de lûs, de sium, dal alcul e v.i.:
si inçussive che al someave che e durmìs (Maria Forte, Cjase di Dalban);
tal cjalt dal Istât cu lis cialis che a seghetavin i pins e il cjan, distirât ta la ombrene si inçussive (Alan Brusini, Come tai romançs);
o sin lâts inçussintsi e al è un miracul che i Furlans a si sedin salvâts dal pericul di deventâ Venits (Francesc Placerean, La nestre storie)
Sin. instupidîsi
, sturnîsi
, inçucjâsi
, inçuchîsi
, imbambinîsi
, incocalîsi
, imbarlumîsi
, indurmidîsi