guselâr
gu|se|lâr
[CO, TS]
-
s.m.
artes.
contignidôr pes gusielis di cusî:
biel chel cordon!… / L'è un capitâl. / Oh, mo ninins, / ce biei rucjins! / Ce capo râr / chel guselâr! (Pieri Çorut, La maridarole);
une volte vevi un zovin, / jel ai dât al peçotâr; / al mi à dât tantis guselis / che ai emplât il guselâr (Popolâr - Valentino Ostermann, Une volte vevi un zovin - Villotte friulane)
-
s.m.
bot.com.
jerbe de famee des Brassicaciis, cun pomis plachis, in forme di cûr, cun pecol lunc, lat. sient. Capsella bursa-pastoris:
lessâ lis fueis di guselâr in aghe salade, passâlis (Giorgio Pascoli, Il litum. Jerbis salvadiis te cusine)
Sin. sarasin mat