gratadore  /-dò-/  gra|ta|do|re  [BF]

  1. s.f. imprest cun busis cun ôrs uçâts o spiçâts che al covente par gratâ e ridusi in furçons, strissulis e v.i. ingredients tant che formadi, pan, râfs, carotis e v.i.
    Sin. gratar , grati
  2. s.f. bariere fate di stangjutis o di une plache cun tantis busispa lis busis de la gratadore [dal confessionari] (Giovanni Zuttioni, Pal ingrès solenissim di pre Jacum Gravigi)
    Sin. grati , gridele , gratar , grate , gatar1 , grade , fereade , gatarade , ristiel
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl