dismot  /-òt/  dis|mot  [AF]

  1. p.pass., adi. viôt dismovi , viôt dismovisi
  2. adi. (ancje fig.) che nol duare, vie pe gnot, e stave oris dismote a pensâ (Maria Forte, Cjase di Dalban); lis feminis a spietavin tal jet dismotis: co a rivavin i lôr umign, a slungjavin la man a cirîlis sot la plete, tal clip (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. sveât
    Cfr. jevât , impins ,
    1. (fig.) ancje di alc di inanimât, imateriâl, astrat e v.i., plen di fuarce, di moviment, di efietJole stesse mi tignive dismots i desideris e lis fantasiis (Carlo Sgorlon, Il dolfin)