claretât
cla|re|tât
[CO]
-
s.f.
il jessi clâr, luminôs:
lis lûs dai nestris dîs a svariin di colôrs jenfri scûrs di boscs e claretâts di plans (Lelo Cjanton, Omps e poleçs);
i gjiresôi a spietin il colm de claretât (Agnul di Spere, Il cîl parsore di Blasis)
Sin. clâr
, luminositât
, lusôr
, lustri1
, mondisie
, sflandôr
, clarece
Var. claritât
-
il jessi lampit, trasparent
Sin. lampidece
, trasparence
-
s.f.
(fig.)
capacitât o facilitât di capî, di comunicâ o di jessi capît e comunicât:
lu veve capît cun tante claretât (Gianni Gregoricchio, Îr e doman);
culì a si viôt cun claretât al sistema sincretic elenistic dai Gnostics (Renato Jacumin, Mosaics e storia dal Cristianesim in Friûl: la «Aula Nord» di Aquileia)