carognôs  ca|ro|gnôs  [BF]

  1. adi. une vore sporc, no net, no lavâtfaçolet blanc di nâs sporc carognôs (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1827)
    Sin. cragnôs , contôs , disgustôs , impacjucât , lort , maldert , malmont , potacjôs , scuintiât , soç , sporc , stomeôs , bisont1
  2. adi., s.m. che, cui che al è carogne, vîl, trist, disonest, di dispreseâ e v.i.la int e jere carognose, par nô la int e jere plui bestie des S.S. (Max Mauro, Buchenwald 1944)
    Sin. carogne
    Var. corognôs