carognôs ca|ro|gnôs [BF]
-
adi.
une vore sporc, no net, no lavât:
façolet blanc di nâs sporc carognôs (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1827)
Sin. cragnôs , contôs , disgustôs , impacjucât , lort , maldert , malmont , potacjôs , scuintiât , soç , sporc , stomeôs , bisont1 -
adi., s.m.
che, cui che al è carogne, vîl, trist, disonest, di dispreseâ e v.i.:
la int e jere carognose, par nô la int e jere plui bestie des S.S. (Max Mauro, Buchenwald 1944)
Sin. carogne
Var. corognôs