camufâ
ca|mu|fâ
[BF]
-
v.tr.
furnî di camufs, di elements decoratîfs o che a stramudin l'aspiet
Sin. incamufâ
-
v.tr.
viodi o cjalâ, percepî cu voi cun intenzion, atenzion o par câs:
"Sono trê cjamaris di fitâ" "Sì signôr." "Cetant l'afit?" "Doi mil francs" al rispuint il portîr camufantlu da cjâf a pîts (Vincenzo Luccardi, Florean dal Palaç, II, 48);
un zerbinot che al veve camufadis lis dôs nininis e i steve daûr, [...] al tacà discors e si unì a lôr (Vincenzo Luccardi, Florean dal Palaç, III, 1)
Sin. viodi
, cjalâ
, lumâ
, olmâ
, vualmâ
, calumâ