abraçâ
a|bra|çâ
[CO]
-
v.tr.
cjapâ, strenzi cui braçs, soredut tant che segn di afiet:
ti ame la mame / ti adore il papà, / ti abrace la none, / ducj ti ûl figotâ (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1842);
al abrace Anute e i mole dôs bussadis (Bruno Paolo Pellarini, L'anel striât)
Sin. cjapâ a bracecuel
, butâ i braçs al cuel
, butâ i braçs tor dal cuel
, butâ i braçs intor dal cuel
, butâ i braçs ator il cuel
Var. braçâ
-
v.tr.
(fig.)
cjapâ, fâ in mût di vê ancje alc di inanimât o imateriâl:
une vite vivude un pôc cence stoc, va ben, ma serene e furnide di lavôr. Che a 'ndi veve, simpri, abraçât avonde par no restâ mai cun moments vueits e ombrîts di maluserie (Maria Forte, La aghe dal Ariul)
Sin. cjapâ
, cjapâ sù
-
v.tr.
(fig.)
acetâ e tignî une idee o une cundizion:
lis rivendicazions dai setôrs produtîfs che a àn abraçât la Riforme (Fabian Ros, La invenzion dal stât)
Sin. cjapâ
, cjapâ sù
-
v.tr.
(fig.)
ancje di alc che nol à braçs o di alc inanimât, strenzi tor ator:
al è il Friûl sintât fra i monts e il mâr, / Judri e Lusinç lu abracin a Jevât (Toni Broili, I trucs furlans 1847)
Sin. cjapâ
, cjapâ dentri
-
v.tr.
(fig.)
ancje di alc di imateriâl, cjapâ dentri:
da principi chist nom [Italie] abraçava solamenti chel paîs che l'è ristret fra il sen Lametic e il Silatic (Federigo Comelli, Il me paîs);
«Il gno discori al abrace une visuâl che e supere i confins e lis diferencis dai umign» (Tarcisio Venuti, La cjase di Toni)
Sin. cjapâ
, cjapâ dentri
Proverbis:
- cui che trop al abrace nuie nol strenç