abitazion  /-òn/  a|bi|ta|zi|on  [AF]

  1. s.f. lûc là che si è a stâlà vie insom e jere la abitazion dal paron, cun ducj i balcons e il piûl florîts di canelats ros (Pieri Menis, La gjaline robade)
    Sin. abitance , apartament , cuartîr , lozament , residence , sît , sotet , cjase