tiessût  tie|ssût  [AF]

  1. p.pass., adi. viôt tiessi , viôt tiessisi gjachetins di bavele e fîl stuart, tele tiessude in cjase (Pieri Menis, Marum)
    Var. cjessût
    1. adi. formât o decorât cun fîi o elements che si incrosin tra di lôr o cuntune struture incrosadeil plevan cul piviâl tiessût di fîi di aur (Pieri Somede dai Marcs, Corpus Domini)
    2. adi. (ancje fig.) formât, dât dongje intune cierte maniere di plui elements, caraterizât de presince fisse di plui elements, ancje astratsil nestri mont culturâl tiessût e nudrît di ducj i valôrs umans e religjôs che a àn judât a fâ serene e sperançose la vite dai nestris vons (Riedo Pup, Murî di fam cui camarins plens)
  2. s.m. materiâl formât di fîi incrosâts fis tra di lôr otignût lavorant cul telâri ai regalât un "segnelibri" di tiessût, che o vevi ricamât cuntune rose (Done Bete, La tovuaiute di Lubos); [il lin] e jere fibre vegjetâl, che e permeteve la produzion di tiessûts che a vevin un ûs complementâr a chel de lane (Adrian Cescje, Liniis di storie sociâl e economiche dal Friûl 1500 - 1800)
  3. s.m. [TS] biol. struture di celulis vegjetâls o animâls che a àn une funzion specifichesanc, muscui, tiessûts. Celulis e, plui indentri ancjemò, membranis, dna (Raffaele Serafini, B123ST); i endocanabinoits […] a lavorin a nivel dal cerviel e de medole de schene, oltri che intai tiessûts, dulà che a ridusin la liberazion de istamine (Franc Fari, Neurosiencis dal dolôr)
  4. s.m. (fig.) complès di elements fisil tintinâ mol e svariât dal rusignûl, intaiât tal tiessût scûr dal bosc (Maria Forte, La tiere di Lansing)
    Sin. urdidure
    1. struture di elements leâts tra di lôril tiessût urban e sociâl nol è stât scovât vie de modernizazion (Igor Londero, Cuintristorie dal taramot)
      Sin. implant , telâr , struture