spasimât
spa|si|mât
[CO]
-
p.pass., adi.
viôt spasimâ
, viôt spasimâsi
Var. spisimât
, spasemât
-
adi.
cjapât de emozion, de impression, de pôre:
la famea del pescjadôr, tremant, spasimada, sença savê ce pensâ, stava inzenoglada nel mieç de la sô puora capana, preiant (Federigo Comelli, Il me paîs);
e jere dute spasimade pes lôr tragjediis. Si figurave la lôr solitudin disperade in preson, in spiete de condane a muart (Carlo Sgorlon, Ombris tal infinît)
Sin. sbalsamât
Cfr. scaturît
, spirtât
, sfolmenât
, scalmanât
-
caraterizât di emozion, impression, pôre, che al jemple di emozion, impression, pôre:
nus lasse il dubi spasimât che "trois infinîts" no sedin po tant miôr di nissun troi (Laurin Zuan Nardin, Camillo dal ciberspazi)