spasimât  spa|si|mât  [CO]

  1. p.pass., adi. viôt spasimâ , viôt spasimâsi
    Var. spisimât , spasemât
  2. adi. cjapât de emozion, de impression, de pôre:  la famea del pescjadôr, tremant, spasimada, sença savê ce pensâ, stava inzenoglada nel mieç de la sô puora capana, preiant (Federigo Comelli, Il me paîs); e jere dute spasimade pes lôr tragjediis. Si figurave la lôr solitudin disperade in preson, in spiete de condane a muart (Carlo Sgorlon, Ombris tal infinît)
    Sin. sbalsamât
    Cfr. scaturît , spirtât , sfolmenât , scalmanât
    1. caraterizât di emozion, impression, pôre, che al jemple di emozion, impression, pôre:  nus lasse il dubi spasimât che "trois infinîts" no sedin po tant miôr di nissun troi (Laurin Zuan Nardin, Camillo dal ciberspazi)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl