sbalsamât sbal|sa|mât [CO]
- p.pass., adi. viôt sbalsamâ , viôt sbalsamâsi
-
adi.
di cadavar, tratât in maniere di conservâsi:
un cjaval tant vecjo che al someave sbalsamât (Alan Brusini, Amîs come prime)
Sin. imbalsamât -
adi.
(fig.)
che al è cjapât di emozion une vore fuarte:
al fevele sbalsamât, ingropât di dolôr, po a pôc a pôc al si calme (Pieri Somede dai Marcs, L'ombrenâr)
Cfr. scaturît , strassomeât , spasimât