sbalsamâ  sbal|sa|mâ  [CO]

  1. v.tr. [BF] tratâ cadavars in maniere che si conservina timp piardût, al sbalsamave volps (Alan Brusini, Amîs come prime)
    Sin. imbalsamâ
  2. v.tr. fa une vore di impression, emozion, pôre, ansie e v.i.lis crudeltâts e strambetâts di Caligule, un di chei mats di imperadôrs che a 'ndi vevin fatis di ogni pêl par sbalsamâ la int dai lôr timps (Alviero Negro, Il Nin)
    Cfr. scaturî , savoltâ , impressionâ , ingropâ , spasimâ