smavî
sma|vî
[CO]
-
v.intr.
pierdi intensitât di colôr, di definizion:
il celest [de aghe] al sta smavint [...]. I colôrs a son però ancjemò maraveôs e mai viodûts (Raffaele Serafini, Contis di famee)
Sin. smamî
, smamîsi
, smarî
, smarîsi
, smavîsi
, lâ jù di colôr
, discolorîsi
-
v.intr.
cessâ in maniere graduâl di vê fuarce, intensitât, vivôr o ancje di esisti:
propit alore [dopo dal 1420] Fare e tache a smavî, cedint il pas a Gradiscje (Alfeo Mizzau, Fraie di Primevere)
Sin. smamî
, smamîsi
, smarî
, smarîsi
, smavîsi
, lâ al mancul
, slanghî
, scuinîsi
-
v.tr.
fâ pierdi intensitât di colôr:
un sfuarç cussient di smavî i colôrs, cuasi une brame di no imparê (Sergio Cecotti, Il President)
Sin. smamî
, smarî
, discolorî
-
v.tr.
fâ pierdi fuarce, intensitât, vivôr, o ancje fâ sparî:
tu scugnarâs coriur daûr ai cuintrimessaçs che a rivin complicant e smavint inmò di plui la comunicazion e ridusint simpri di plui il numar di chei che ti stan daûr (Sandri Di Suald, Comunicâ la autonomie);
noaltris o preferìn stâ cun cui che fint in dì di vuê nol à volût smavî la identitât furlane (Redazion La Patrie dal Friûl, Cuant che i numars a deventin une opinion)
Sin. smamî
, smarî
, scunî