smamîsi
sma|mî|si
[CO]
-
v.pron.intr.
pierdi intensitât di colôr, di definizion:
e ancje su la lûs, grande atenzion: no masse scûr, se no e tache la mufe; e nancje masse soreli, se no i colôrs si smamissin (Riedo Pup, I furlans e il camarin);
i colôrs de nature si smamissin e ducj i paisaçs a son vistûts di delicatecis, di suns e di sensazions plui dulinciosis (Mario Martinis, Il grant lunari dal Friûl. Setembar)
Sin. smamî
, smavî
, smarî
, smarîsi
, smavîsi
, lâ jù di colôr
, discolorîsi
-
v.pron.intr.
cessâ in maniere graduâl di vê fuarce, intensitât, vivôr o ancje di esisti:
biel planc il ricuart al veve tacât a smamîsi, ma co si impensave di lui e tornave a sintî il dûl par no vê rivât adore di volêsi ben (Jolanda Mazzon, Fûr di timp);
in vincjesiet agn forsit chel sintiment si jere un pôc smamît (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
Sin. smamî
, smavî
, smarî
, smarîsi
, smavîsi
, lâ al mancul
, slanghî
, scuinîsi