si capìs    [AF]

  1. loc.inter. par dâ plui enfasi a une afermaziondi ruf o di raf i sbregos di altris regjons a son stâts imblecâts o che si è daûr a imblecâju: ancje cui nestris carantans si capìs! I nestris sbregos chei di Rome no ju viodin (Josef Marchet, I siops); si capìs, ogni an passe un an e il timp al dispecole, come nô il soròs (Maria Forte, Cjase di Dalban)
    Sin. clâr , naturâl , si sa , si sa po , sigûr , che ben si intint
    1. tant che rispueste afermative"Fevelaiso par furlan tra di voaltris?" "Si capìs: tra noaltris furlans si fevelave simpri par furlan" (Christian Romanin, Dino Zoff: «O vin lidrîs buinis, o vin di tignîlis di cont»)
      Sin. si sa , si sa po , po si sa , no vûstu , po no vûstu , sigûr , clâr
Components: