sgnangassâ
sgnan|ga|ssâ
[CO]
-
v.tr.
cjapâ, strenzi e sbregâ cui dincj:
il lôf al veve fam e si stave aplicant cuntune curie dute cjanine a sgnangassâ la sô cuesse di piore (Fabian Ros, Il lôf)
Cfr. muardi
, smorseâ
, morseâ
-
(fig.)
dâ la sensazion di cjapâ, strenzi e sbregâ cui dincj:
al dolôr che al taia, che al sbrega e al sgnangassa (Ugo Pellis, Al rusignûl svuarbât)
Sin. muardi
, sbregâ
, slambrâ
, morseâ
, smorseâ