sgnangassâ  sgnan|ga|ssâ  [CO]

  1. v.tr. cjapâ, strenzi e sbregâ cui dincjil lôf al veve fam e si stave aplicant cuntune curie dute cjanine a sgnangassâ la sô cuesse di piore (Fabian Ros, Il lôf)
    Cfr. muardi , smorseâ , morseâ
    1. (fig.) dâ la sensazion di cjapâ, strenzi e sbregâ cui dincjal dolôr che al taia, che al sbrega e al sgnangassa (Ugo Pellis, Al rusignûl svuarbât)
      Sin. muardi , sbregâ , slambrâ , morseâ , smorseâ