scjalute
/-ù-/
scja|lu|te
[CO]
-
s.f.
(dimin.)
viôt scjale1
-
s.f.
scjale avonde strete, fisse o che si pues meti e gjavâ, in gjenar di lassâ lâ sù o jù dome une persone:
alore pe scjalute di len carulide al va sul ferâl dal cjampanili (Pieri Somede dai Marcs, La ultime baronade);
al veve fat une scjalute cun tocs di len e cuarde (Cristina Noacco, Faliscjis)
Sin. scjalete
-
s.f.
(fig.)
secuence di elements, in gjenar di events previodûts intun program:
inte scjalute di ogni puntade a cjataran puest: un aprofondiment suntun fat di atualitât [...]; ospits furlans e forescj che a fevelaran des lôr ativitâts lavorativis e des lôr passions culturâls; e infin une curiose rubriche sui proverbis e i mûts di dî (Redazion Lenghe.net, Al microfon une vôs furlane cu la piel nere)
Sin. scjalete
Cfr. program
, palinsest
, cartelon