scanâ
sca|nâ
[CO]
-
v.tr.
copâ taiant il cuel o ancje copâ in cualsisei maniere violente:
mio pari al jere stât scanât dai cosacs par difindi la sô robe (Pieri Somede dai Marcs, L'ombrenâr);
al à spietât sot cjase i siei parons par scanâju come purcits (Carlo Tolazzi, La salamandrie tal fûc)
Sin. sgosâ
, disgosâ
Var. scjanâ1
Cfr. copâ
, maçâ
, sassinâ
-
v.tr.
stracâ une vore, gjavâ fuarcis:
stait atents che lis fiestis a scanin. Al è un fat dimostrât (Riedo Pup, Fâ e disfâ, dut un lavorâ)
Sin. canâ
, acanâ
, disfâ
, stracâ
, sfinî