scanâ  sca|nâ  [CO]

  1. v.tr. copâ taiant il cuel o ancje copâ in cualsisei maniere violentemio pari al jere stât scanât dai cosacs par difindi la sô robe (Pieri Somede dai Marcs, L'ombrenâr); al à spietât sot cjase i siei parons par scanâju come purcits (Carlo Tolazzi, La salamandrie tal fûc)
    Sin. sgosâ , disgosâ
    Var. scjanâ1
    Cfr. copâ , maçâ , sassinâ
  2. v.tr. stracâ une vore, gjavâ fuarcisstait atents che lis fiestis a scanin. Al è un fat dimostrât (Riedo Pup, Fâ e disfâ, dut un lavorâ)
    Sin. canâ , acanâ , disfâ , stracâ , sfinî