salf  salf  [AF]

  1. adi. di cdn., che al ven fûr di un pericul cence vê vût nissun dam o in ogni câs cence vê pierdude la viteZent, zent! I sin salfs! [I Turcs] A àn continuât la sô strada viers Ponent. Al è un miracul di Diu! (Pier Paolo Pasolini, I Turcs tal Friûl); Madone mê fami la gracie di viodilu inmò… fâs che al torni salf de vuere… (Pieri Somede dai Marcs, Vilie di Nadâl (teatri))
    Sin. vîf ipon. , intîr ipon. , scapul
  2. adi. di alc, che al reste intat, no tocjât di alc di negatîf o no ridusût o intacât"Mancumâl che l'onôr al è salf […]" (Costantino Smaniotto, Co l'amôr al cimie)
    Sin. franc , san , scapul
Polirematichis e espressions idiomatichis