sachete  /-chè-/  sa|che|te  [FO]

  1. s.f. part di un vistît, o ancje di une borse o sim., che e va indentri o che e je aplicade, che e forme un ingjâf che al pues jessi doprât par meti alc o par tignî lis mans o dome di bieleceal veve cirût inte sachete lis clâfs dal auto (Franca Mainardis, Grivôr); al tirà fûr de sachete il tacuin par paiâ (Agnul di Spere, In Friûl, nossere); i siet fruts di Cleve si plantavin denant cui pugns strents tes sachetis (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); feminis e fantatis a cjapavin lis sôs monedis e lis metevin te sachete dai grumâi, pes lôr spesis segretis (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
    Cfr. tasnac , tascje , sachetin
    1. cuantitât di robe che e sta ta chel ingjâfa tornavin a cjase sfladassant cuntune sachete di nolis che a slargjavin su la taule (Pieri Menis, I siops)
  2. s.f. (fig.) patrimoni, situazion economiche, aspiet economicla gratuitât de poesie e je un limit pe sachete, ma un vantaç straordenari pe creativitât (Walter Tomada, Pierluigi Cappello: «L’om plui concret? Il poete»); i parons di ca nus implenavin lis orelis di cjacaris e nus disvuedavin la sachete cu lis tassis (Josef Marchet, Di ca e di là de stangje)
    Sin. borse , tacuin
  3. s.f. [TS] anat., zool. orghin o struture anatomiche di forme ingjavade
    Sin. ingjâf
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • al è simpri ben di vê te sachete un carantan di stupit
  • al è simpri ben di vê te sachete un solt di savût
  • cui che nol cjate bêçs tes sôs sachetis int cjate mancul in chês di chei altris
  • l'ultin tabâr al è fat cence sachetis
  • la trope economie e fore la sachete
  • lis feminis a àn lis lagrimis in sachete
  • o mîl in bocje o bêçs te sachete
  • si à simpri di lâ vie cun doi solt di mincjon te sachete
  • tal ultin tabâr no fasin sachetis
  • un solt di coion al sta simpri ben te sachete
  • un solt di pote al sta simpri ben te sachete