roc1  /-ò-/  roc  [CO]

  1. s.m. mascli de pioreo varès di sielzi lis pioris cuntun criteri. Viodi par esempli se a van al roc contentis (Eugjeni Marcuç, Cu lis pioris)
    Sin. monton , cjastron
    Cfr. bec2
  2. s.m. persone dure di caratar e ancje tarde a capînuie di mâl, anzit… in câs come chest i vûl jessi rocs e insisti (Raffaele Serafini, Altris contis di famee); […] Ma lôr nuie, a son rocs. Mi àn tirât fûr lis leçs e altris cjacaris (Igor Londero, Delit in vie del Lavoro)
    Sin. cjastron , cjaviestri , cjamoç
  3. s.m. [TS] astron., astrol. cun iniz. maiusc., costelazion e segn zodiacâl, jenfri i Pes e il Taur
    1. s.m., adi. che, cui che al è nassût sot di chel segn zodiacâl, jenfri i 21 di Març e i 19 di Avrîl