plane  pla|ne  [AF]

  1. s.f. plan te part basse dal barcon, in gjenar fat di mûr, di une lastre di piere, o sul didentri ancje di bree di lenlis planis dai barcons a jerin dutis furnidis cun vâs di rosis veris o di cjarte (Roberto Ongaro, Cretevierte); su la plane a poin vâs di canelons florîts o di sclopons (Pieri Somede dai Marcs, Corpus Domini)
    Sin. basse
    Cfr. pat2 , soiâr
  2. s.f. teritori larc e cence grancj rilêfse je Primevere che si bute fûr cui siei flôrs e cui siei cjans, là jù te plane al madurìs il forment (Pieri Somede dai Marcs, Mame…); par lui, invezit, dut il Friûl al jere une laude a Diu: lis monts, lis culinis, la plane, il mâr… (Franca Mainardis, Il sium di Lissandri)
    Sin. plan1 , plagne , planure , taviele
    Cfr. basse , bassure , val1
  3. s.f. viôt splane ancje sul banc a jerin seis e planis, metudis cun ordin in rie (Carlo Sgorlon, Prime di sere)