par denant    [CO]

  1. loc.av. (ancje fig.) de bande di denant, anteriôr, frontâl, o ancje normâl o gjeneriche in oposizion a daûri ritrats dai sorestants cjapâts par denant, par daûr e par in bande (Riedo Pup, I furlans e la Vite Catoliche); Pieri al jere dut stuart cumò, sgobât par denant e dut ritirât in se par vie dal dolôr (Amedeo Giacomini, Tal ospedâl)
    Sin. denant , indenant , devant , indevant , par devant
  2. loc.av. (ancje fig.) in presince di cdn. o ancje cun scletecegrant impostôr / chel siôr Grivôr! / Lui par denant / ti fâs il sant; / mil ceremoniis / mil compliments (Pieri Çorut, Lis dôs musis)
    Sin. devant , denant , par devant
  3. loc.av. cun sens di temporalitât, in prospetive tal futûrcuant che si è vecjos a restin pôcs agns par denant
    Sin. denant , devant , par devant
Components: