insisti  /-sìs-/  in|sis|ti  [AF]

  1. v.intr. (ass.) lâ indevant a domandâ o a fâ une ufierte o a sostignî un argoment cun ustinazion"Isal sigûr che cheste e je propite la sô femine?" Al insistè l'ispetôr. "Sì!" Dissal lui (Fabian Ros, Un piçul particolâr); «Puedio ufrîus un tai di neri?» «Une altre volte. Usgnot o ai premure». «A son dome doi minûts» al insisteve Eliseo. «Graciis, no, come acetât» (Carlo Sgorlon, Prime di sere); jo continuavi a insisti, a cirî di persuadile (Vittorio Vittorello, A ogni cost)
    Sin. bati , bati dûr , dâi dentri , indurâsi , condurâ , intignîsi , ustinâsi , tontonâ
  2. v.intr. [BF] mantignî un ategjament, un compuartament
    Sin. bati , bati dûr , dâi dentri , indurâsi , condurâ , intignîsi , ustinâsi , tignî dûr
  3. v.intr. [TS] gjeom. di angul, che al à i lâts che a passin pai estrems di un segment di linie rete o di un arc di curve individuât dal angul