imbissâsi
im|bi|ssâ|si
[BF]
-
v.pron.intr.
rabiâsi une vore:
cuant che i popui si scunissin / stan sui ûfs come impotents, / tremait protos se si imbissin (Toni Broili, cit. in Giorgio Faggin, Vocabolario della lingua friulana)
Sin. lâ in bestie
, imbestialîsi
, imbesteâsi
, infuriâsi
, imbilâsi
-
v.pron.intr.
vê o cjapâ une ande o une forme a bisse, a madrac, a magne, a linie pleade plui voltis:
par secui tra la mê Furlania e chê di là dal clap si imbissava passant jenfra i cjamps una linia di cunfin (Celso Macôr, Dulà che la Furlania a finìs)
-
v.pron.intr.
lâ intun puest strent o tal mieç di altris elements fis
Cfr. imbusâsi
, impirâsi