ilustrâ  i|lus|trâ  [AF]

  1. v.tr. furnî di figuris, spec. un test stampâtintal 2012 o vin decidût che o varessin domandât a Otto di ilustrâ lis cuviertinis de Patrie cui siei dissens (Redazion La Patrie dal Friûl, Al è mancjât Otto D’Angelo, il pitôr de civiltât contadine); tal 1912 [Edoardo Del Neri] al ilustrà cun xilografiis il libri di poesiis di Biagio Marin, "Fiuri de tapo " (Bepi Agostinis, Storie de art in Friûl)
    1. jessi il furniment iconografic di alc, soredut di un testil libri al è siôr di imagjins e di dissens, fats di Elisabetta Ursella, che a ilustrin puntualmentri e in maniere simpatiche il test e i percors didatics (Fabian Ros, Publicât un cors di furlan)
  2. v.tr. fâ cognossi, fâ capî, ancje ben in detaia Vignesie, e àn la manie di meti lapidis su dutis lis cjasis e su ducj i palaçs par ilustrâ cheste o chê altre istorie (Arturo Feruglio, Viaç a Vignesie); dopo che dîs agns indaûr cualchi predi mi veve clamât ca e là a ilustrâ i miei studis, al è stât cuasi un befel par ducj, e pôcs si olsin di clamâmi a spiegâ ai fedêi i contignûts dai mosaics (Sandri Carrozzo, "Tata, ma chês a son stelis")
    Sin. descrivi , insegnâ1 , mostrâ , presentâ , sclarî