flôr  flôr  [AF]

  1. s.m., s.f. part des plantis spermatofitis che e conten i orghins de riproduzion, dispès biele, colorade, profumadelis damis a vevin sul sen i lôr flôrs di vermene e mazorane tirâts sù tai vâs sui barcons, e a florivin ancje la caroce (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); a miârs a jan sbrocât fûr, a miârs, li flôrs; e son blancjis (Ugo Pellis, Al mandolâr)
    Sin. rose
    1. ogjet o figure che si somee cun chê part des plantisjê e tirave svelte la gusiele sui flôrs dal ricam e lui, Zuan, al fissave, come striât chês mans blancjis e ancjemò frescjis che a passavin sveltis su ducj i colôrs, come âfs (Maria Forte, Cjase di Dalban)
  2. s.f. [TS] agr. pome de prime butade che a fasin i figârsi fîcs si dispicjin in Sierade, ma lis flôrs, che a son ancje chês tant buinis, si cjapin sù za vie pal Istât (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. flore2 , fise
  3. s.f. farine di forment une vore fine, doprade soredut pai dolçssu la bocje dal grant fontanon inte ploie minudine che, come flôr tamesade, e salte in aiar (Catarine Percude, Lis striis di Gjermanie)
    Sin. farine di flôr , flôr di farine
  4. s.f. [TS] enol. tal pl., difiet dal vin che si impâr tant che un vêl clâr produsût dal fonc Mycoderma vini, che si compagne cu la pierdite di gradazion e cul vuastâsi dal savôr
    Sin. flôrs dal vin
  5. s.m., s.f. (ancje fig.) part alte o superficiâl, ancje di alc di imateriâldome tal ultin lis memoriis lontanis a tornavin a flôr come slizeridis (Maria Forte, Il Bide di Miot)
    Cfr. pêl
  6. s.m., s.f. (fig.) ce o cui che al è une vore biel, preseât, bonancje dentri di nô al pues jessi un flôr che ti jude a pensâ cun serenitât e semplicitât (Gabriele Zanello, Poz: l'ultin morâr); lei Gregoricchio e vâl la pene par cjatâ incà e inlà di chescj flôrs piçui e biei (Laurin Zuan Nardin, Gianni Gregoricchio, "Une vite di pôc")
  7. s.f., s.m. (fig.) ce o cui che al è miôr o ecelent rispiet al restla flôr de umanitât daûr a stossâ, discrotâ, talpassâ, slambrâ i refudums de umanitât (Ivano Urli, Storie di Vera); une grande zornade di cjace, in companie dal flôr plui zentîl de nobiltât furlane (Arturo Feruglio, La manie)
    Sin. miôr
    1. moment plui biel, plui fresc, di plui fuarce e vivôri soi vecju… Ma se i fos encjamò tal flour da la zoventût… (Pier Paolo Pasolini, I Turcs tal Friûl); evive il cjaçadôr! / Preìn che di an in an / e si conservi san, / che al sei simpri sul flôr: / evive il cjaçadôr! (Pieri Çorut, Cui se varès spietade?)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • cun cui che si space la flôr, bisugne spaçâ ancje la semule
  • dutis lis flôrs a son buinis fûr che chês dal vin
  • fin che a son piçui, rosis e flôrs cuant che a son grancj, spins e dolôrs
  • il flôr tal cjamp, lu jude ogni sant; l'om tal mont, Diu lu jude ogni tant
  • il prin flôr al altâr maiôr
  • ogni flôr te sô stagjon
  • pêl ros e pêl di flôr, sot dal cîl no 'nd è piôr
  • prin dal matrimoni a son rosis e flôrs, po spinis e dolôrs
  • un flôr nol fâs Primevere