in flôr    [CO]

  1. loc.adi.inv., loc.av. di plante, che e à sù lis rosisslungje il cuel, sù pal cison, / si intortole l'urtiçon, / e da pît je la viole / odorose che console; / l'è za in flôr il mandolâr, / al à i pindui il noglâr (Pieri Çorut, Raspadicis pal Strolic furlan del an 1859); la terace plene di vâs di canelons in flôr (Pieri Somede dai Marcs, Ta la ombrene de canoniche)
    Sin. sflorît
  2. loc.adi., loc.av. (fig.) tal plen de bielece, de salût, de fuarce, de prosperitât, de funzionalitât e v.i.e jere in flôr a Cividât la fabriche di Foramit (Giovanni Gortani, Il viaç di Vidisson)
  3. loc.adi. di vin o asêt, che al à il floretpar vuarîle l'è lavôr; / tu le fasis ben sudâ, / e po ben asêt in flôr / su le schene i ûl freâ (Zuan Minut, La pursite di Catine)
Components: