fantasme
/-às-/
fan|tas|me
[BF]
-
s.m.
anime di un muart:
tancj zurin di vê sintût des vôs o di vê viodût il fantasme (Valentino Ostermann, Legjende dal Riul di Mulin)
Sin. comparence
, ombre
, spirt
, parence
, fantasime
-
adi.inv.
che nol esist plui, che nol esist, che al è di chel altri mont e v.i.
Sin. fantasime
-
(fig., iperb.)
vueit, bandonât, cence int, che nol è plui vîf o ancje che nol è ancjemò vîf
-
s.f.
pinsîr, persone o situazion menaçose o displasevule che si cîr di ignorâ, ma che e torne simpri a saltâ fûr
Sin. famtasime
-
s.f.
(fig., iperb.)
persone une vore magre e cu la ciere malade:
e jere une femine grasse e frescje, ma cumò e je deventade un fantasme (Giulio Andrea Pirona, Novo vocabolario friulano)
Sin. famtasime