emanâ  e|ma|nâ  [CO]

  1. v.tr. fâ vignî fûr di se stes alc, materiâl o soredut imateriâlintun puest che al emane ancjemò un sintiment di religjositât intense (Adrian Cescje, Viaç aes origjins dal Logos)
    Sin. mandâ fûr , emeti
    1. v.intr. vignî fûrtal pinsîr che dal Misteri emane (Argeo, Fede intuitive)
      Sin. vignî fûr , lâ fûr , saltâ fûr
  2. v.tr. produsi e publicâ un document cun valôr prescritîf, tant che un edit, un decret, une leç e v.i.il Regolament al è stât emanât cul Decret dal President de Regjon nr. 204 dai 23 di Avost dal 2011 (Patrizia Pavatti, Il furlan al è rivât tes nestris scuelis. Si met in vore il Regolament pal insegnament de marilenghe in regjon)
    Sin. mandâ fûr