dissipât di|ssi|pât [CO]
- p.pass., adi. viôt dissipâ , viôt dissipâsi
-
adi.
di alc, che nol è plui intat, intîr, complet:
cuant che la robe [tute, çuculis, manecis] e jere dissipade nus davin altre (Bepi Zampar, Diari di presonie)
Sin. fruiât , ruvinât , disfat- di cdn., che nol è in fuarce, san, in buinis cundizions e v.i.: cuant che al rivà da pît dal cuc Moràs, sot sere, strac, dissipât, al leve indenant come un cjoc (Pieri Menis, Sul agâr)