corbe /-ò-/ cor|be [CO]
-
s.f.
recipient plui o mancul semisferic di vencs o di vermenis:
chês [frutis] là jù insom a domandavin pan che Pistole al veve puartât, une corbe plene (Alan Brusini, Come tai romançs);
corbis plenis di pomis e di verdure (Giovanni Gortani, Un mus che al va frari)
Cfr. zei , zee , cos , cosse , ceste - s.f. [TS] mar. part o toc de struture de barcje li che si inclaudin lis breis de carene
- s.f. [TS] pescj. imprest di rêt, in forme plui o mancul di sac, par cjapâ masanetis