ceste  /cè-/  ces|te  [CO]

  1. s.f. recipient, pal solit di vencs, di forme plui o mancul semisferiche e pal solit cuntun mani semicircolâr parsoresi puartave la robe ben distirade in dôs grandis cestis di vencjâr (Pieri Somede dai Marcs, La Madone dai siet dolôrs); a vendevin colaçs tes sagris cu la ceste sul braç (Alan Brusini, Come tai romançs)
    Sin. zei , zee , cos , cosse , sbrinzie , cagnestri , zaie
    1. cuantitât di robe che e sta ta chel recipientsi saveve che in chê cjase, il presit di un morôs lu fasevin a cestis di panolis e a zeis di uve (Maria Forte, L'aventari pal barcon)
Proverbis:
  • cui che al impreste al piert la ceste
  • cui che al preste al piert la ceste