caverne /-vèr-/ ca|ver|ne [CO]
-
s.f.
grant ingjâf naturâl intune mont o tal cret:
e lôr simpri pai boscs e pes cavernis come salvadis (Luigi Gortani, Il Deu di Cjargne)
Sin. landri , grote , speloncje
Cfr. buse , foran , çondar , grotam , sfondar , scjafocul- (ancje fig.) in metaforis o paragons, cjase o ambient scûr o ancje sporc e misar: la cusine e jere grande e nere come une caverne e plene di int (Alan Brusini, Come tai romançs)