avanzâsi  a|van|zâ|si  [CO]

  1. v.pron.intr. lâ indenant, vignî indenantlui si imposte, jê si avanze (Toni Broili, La cjadude di Adam); e jesseve di glesie la procession, che si avanzave a planchin sot dai arbui tra il vert dal pradissit e il turchin dal mâr (Jolanda Mazzon, Di là de rêt)
    Sin. avanzâ , lâ indenant , lâ indevant , svicinâsi , procedi
    1. ancje di event, jessi plui dongje a sucedi o lâ indenant a sucediviodint che la gnot si avanzava, e cun duta la ansia del mâl sintint il strepit del vint che infuriava, scomençà a sintî una paùra dolorosa di cualchi disgrazia (Federigo Comelli, Il Bide di Miot)