apont1  /-ò-/  a|pont  [FO]

  1. av. in maniere specifiche, precise, ma doprât pal plui cun valôr di rinfuarç gjenericapont par chest eri vignût culì, par viodi la parone (Pieri Somede dai Marcs, Mame…); a levin a maridâsi in Are, adulà che apont a jerin lis aris, ven a stâi i altârs (Alan Brusini, Amîs come prime); si cjatavin i zovins di Viscon, vistûts come i austriacs cuintri apont chei di Trivignan vistûts come i fants e i alpins talians (Checo Tam, I nemîs)
    Sin. lafè , pardabon , propit , juste , juste apont , di un precîs , biel in pont
Polirematichis e espressions idiomatichis