çontefûr çon|te|fûr [CO]
-
av.
di une bande a di chê altre:
al vignì indenant planc planc pal mieç de stanzie e la traviarsà çontefûr (Riedo Pup, Il Strolic furlan pal 1964)
Sin. fûr par fûr , çontraviers , di çontefûr , a traviers , traviers , par traviers
Var. çonchefûr -
adi.
in maniere complete, totâl
Sin. dal dut , ad in plen , di plante fûr , di çontefûr , çontraviers , a çontraviers