trabossigne  /-ò-/  tra|bo|ssi|gne  [CO]

  1. s.f. azion disoneste, bausarie, false o ancje dome complicade, intrigosece crodevie la Lise? Di fâi fâ la brute part a lui? Al jere un galantom lui e nol oleve trabossignis (Maria Forte, Cjase di Dalban); o ai vût la furtune di murî e di podê lassâur ai vivents lis lôr rognis e lis lôr trabossignis (Roberto Ongaro, Il fantat dal '99)
    Sin. truc1 , imbroi , intric