terôr
te|rôr
[CO]
-
s.m.
(ancje iperb.)
pôre une vore fuarte e profonde:
si jere roseât par plui di cualchi gnot, tal terôr di rimeti ancje la cjamese (Gianni Gregoricchio, Îr e doman);
o crôt che nô o vedin il terôr de muart come fin inesorabil di dut parcè che o vin pierdude la vision armoniche de vite (Antoni Beline, A colin lis fueis)
Cfr. pôre
, spavent
, teme1
, timôr1
, temit
-
s.m.
ce o cui che al fâs une pôre une vore fuarte:
Micjêl Dreat, il famôs Micjelon, il paron dei nonantenûf cjasais, il terôr di dutis lis veduis, il sterminadôr, il fisc di dutis lis fameis disfortunadis (Giovanni Gortani, Un gustâ diplomatic);
evive il cjaçadôr / terôr de gjalinace, / che tîr par tîr lis mace (Pieri Çorut, Cui se varès spietade?)
Polirematichis e espressions idiomatichis