terôr  te|rôr  [CO]

  1. s.m. (ancje iperb.) pôre une vore fuarte e profondesi jere roseât par plui di cualchi gnot, tal terôr di rimeti ancje la cjamese (Gianni Gregoricchio, Îr e doman); o crôt che nô o vedin il terôr de muart come fin inesorabil di dut parcè che o vin pierdude la vision armoniche de vite (Antoni Beline, A colin lis fueis)
    Cfr. pôre , spavent , teme1 , timôr1 , temit
  2. s.m. ce o cui che al fâs une pôre une vore fuarteMicjêl Dreat, il famôs Micjelon, il paron dei nonantenûf cjasais, il terôr di dutis lis veduis, il sterminadôr, il fisc di dutis lis fameis disfortunadis (Giovanni Gortani, Un gustâ diplomatic); evive il cjaçadôr / terôr de gjalinace, / che tîr par tîr lis mace (Pieri Çorut, Cui se varès spietade?)
Polirematichis e espressions idiomatichis