soflâ tal fûc    [CO]

  1. loc.v. (fig.) fâ che une situazion e deventi plui cjalde, plui critiche, plui contrastade e v.i.il guviar talian […] al à soflât sul fûc plui che al à podût, cun promessis e zuraments, par che i talians da la Istrie a mostrassin al mont il lôr amôr di Patrie (Josef Marchet, Cuant si risolvaraie Rome a sistemâ i Julians?); a i va ben e i torne cont a la stampe di tignî sù, di soflâ tal fûc, al è il so mistîr (Pieri Somede dai Marcs, Un pugn di moscjis)
    Sin. stiçâ boris , saborâ
Components: